Una passetjada per Unión Juarez, el seu parc florejat, cafè i xocolata, flors, vistes sobre els cafetals fèrtils, muntanyes que s'extenen fins la planura de la costa i un camí de corbes i vegetació que amb duu a records i familiaritat..
He disfrutat d'aquests cuatre dies a Tapachula, la meva casona i els meus "origens" a Mèxic. La necessitat de família, de sol després de dies de pluja a la petita ciutat, de la mar.. i juntament amb l'arribada de la quinzena ($!!) feren possible que de cop i volta compràs billet i me llençàs cap aquest recó perdut que tant m'agrada, pareixia que feia mesos que no hi anava..
I per dins somric quan me demanes com es que m'agrada aquí, Tapa?
ah, es que no saben descobrir les petites belleses d'una terra i una gent tan fèrtil.
una abraçada ben forta i mil besades estimats/des!!
aquí, n'Elisabet vostra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada