elisabet, go on!!: 03.2009

Hola familia! Com esteis? no cregueu que me n'oblid de voltros, moltes vegades esteis amb jo i com m'agradaria estar a prop per poder cotorrrejar, sentir una abraçada o perdre el temps en un diumenge plujós com avui. Vos estim.

Ara tot comença a canviar, amb més energia, més contenta, especialment amb sa feina, que es el que m'agotava, tenc algunes responsabilitats com tractar el tema de l'aigua (sensibilització, anàlisis, sistemes de captació) o en medicina herbolaria el qual faré un curs que dura fins desembre. I és ben interessant i energètic tractar amb sa gent del camp, tan senzilla i afectuosa. S'altre dia se va quedar una al·loteta indígena, na Juanita, a dormir a casa, ella tan guapa amb el seu vestit tradicional. També aprenc a fer cosetes com bocashing, una composta que en 20 dies està, plaguicida orgànic, etc. i a viure les relacions dins una organització, amb les coses bones i les dolentes. Ara rius i ara t'enfades! i així anam creixent.. i fent un ca teva. Estic molt a gust a sa nova casa i amb na Iliana, sa meva companya.

i aquí unes fotos recollint mostres d'aigua.. i podeu observar d'on treuen l'aigua per a 13 famílies i en època seca, ara, es redueix encara més el cabdal.

I com sempre que baixam per Tapachula són inevitables unes chelitas que m'acaben donant més son de la que ja duc després de 8h viatjant de nit. Unes foren dissabte abans de les noces d'una cosina (motiu del viatge), que van ser gens emotives i molt avorrides, amb n'Ana, amics i quatre estudiants lleidetans d'iontercanvi, i unes altres el dilluns amb n'Aldo, en Gustavo i el "Chino", que fan feina a finca Irlanda.

Diumenge fou un dia a la platja en el què provarem "casco de mula" algo similar a ostres amb sanqueta per dins, amb llimona y salsa de chile habanero verda, cilantro i ceba, i "ostiones" o ostres. I el dilluns, a part de ser un dia de múltiples visites i xerrades íntimes, vaig poder veure a na Neli, una productora de café del ejido El Águila, que juntament amb el seu germà i altres productors de dotze ejidos s'han juntat en una organització de cafè de comerç just. És una alegria veure que comencen a arrencar experiències de treball comunitari i veure que aquest dos germanets que aprecii estan creixent i tirant envant malgrat les dificultats. M'encanta i m'emocion quan tract amb gent tan senzilla, carinyosa i valuosa.

I no podem dir que m'encanta retornar a aquestes terres de inmensos arbres rodons on penjen manguitos encara verds, que ja identific com el meu orígen a Chiapes, i San Cristóbal poc apoc va fent el seu lloc.