Família, familieta i amics, una historieta...
- Amiga donde quieres ir?
- A San Cristóbal de las Casa, Chiapas. Hay pasaje?
- No
- Ni a Tuxtla ni a Veracruz ni a..
- No, está todo lleno
- Oye, si hay una posibilidad, en 10 minutos salir hacia Cuatzacualcos y de allá agarrar otro bus, es de segunda, para Tuxtla
- Ok, pues ese!
Són les 6.00 des dematí hi arrib a Cuatzacualcos on he d'esperar una hora per agafar el segon bus, així que decidesc berenar d'un cafè d'olla i una pancito.. asseguda observ aquest traginar matiner de sa gent i comprenc perquè he volgut tornar a aquestes terres: aquest perfecte caos banyat d'amabilitat que homes i dones morenitos teixexen cada dia.. com m'encanta!
I una vegada al bus de segona, ple de gent dreta, bultos, homes que van a fer feina a les refineries i, a mesura que avança el viatge, sacs, matxetes, homes amb botes i capell, una capsa amb pollets, ninets que van a l'escola.. carreterones estretes enmig de la vegetació verda, hores i hores a 60km/h i el cap comença a pensar: que faig enmig d'aquesta sensació estranya de quotidanitat i enyorança?
Ara ja fa una mica més d'una setmana que estic aquí, he sortit a dues comunitats amb la feina, comença a agafar-li es truquillo i crec que aprendré bastantes cosetes. A vegades m'invadeix una sensació de desubicació i enyorança, d'altres m'hi trob bé però és tan clar que he de tornar a començar!
Així que com els qui celebren aquí la verge de Guadalupe aquest 12 de desembre, antorxa amb mà, descalços i corrent, he d'anar fent camí..
- Amiga donde quieres ir?
- A San Cristóbal de las Casa, Chiapas. Hay pasaje?
- No
- Ni a Tuxtla ni a Veracruz ni a..
- No, está todo lleno
- Oye, si hay una posibilidad, en 10 minutos salir hacia Cuatzacualcos y de allá agarrar otro bus, es de segunda, para Tuxtla
- Ok, pues ese!
Són les 6.00 des dematí hi arrib a Cuatzacualcos on he d'esperar una hora per agafar el segon bus, així que decidesc berenar d'un cafè d'olla i una pancito.. asseguda observ aquest traginar matiner de sa gent i comprenc perquè he volgut tornar a aquestes terres: aquest perfecte caos banyat d'amabilitat que homes i dones morenitos teixexen cada dia.. com m'encanta!
I una vegada al bus de segona, ple de gent dreta, bultos, homes que van a fer feina a les refineries i, a mesura que avança el viatge, sacs, matxetes, homes amb botes i capell, una capsa amb pollets, ninets que van a l'escola.. carreterones estretes enmig de la vegetació verda, hores i hores a 60km/h i el cap comença a pensar: que faig enmig d'aquesta sensació estranya de quotidanitat i enyorança?
Ara ja fa una mica més d'una setmana que estic aquí, he sortit a dues comunitats amb la feina, comença a agafar-li es truquillo i crec que aprendré bastantes cosetes. A vegades m'invadeix una sensació de desubicació i enyorança, d'altres m'hi trob bé però és tan clar que he de tornar a començar!
Així que com els qui celebren aquí la verge de Guadalupe aquest 12 de desembre, antorxa amb mà, descalços i corrent, he d'anar fent camí..
una abraçada ben forta d'aquesta peloncita i escriviu!!
Vos estim!
Vos estim!
