Les meves amigues..

amb na Tania (Gonzalez o de Sancris)

amb na Claudia

i les tres maries a la fira llepant paleta!
dos angelets que me recolzen sempre, que me fan companyia en els moments difícils, que cotorrejam a la cuina a les festes de finals de mes, que qualque vegada ens criticam entre totes o anam a dinar juntes. Dues currantes en la mateixa feina que jo..
Les estim molt.

Amb els nins de Laurel..

Pascua

Baix ca meva fent-mos quatre mil fotos de tonteria

Prenent ponche, una beguda a base de fruites que li pots posar "piquete" a l'esglèsia de San Francisco

Ai la flojera que mata! i meditant amb la chela en forma de quadrat..

Aquestes vacances les hem pasades sense fer res, sense moure'ns de Sancris i amb una flojera de cavall. Crec que després de tant per amunt i per avall era ben merescut. Si mateix vaig aprofitar per comprar-me un matalàs, acabar els caixons per a verdures i acabar de pintar l'habitació, a part d'això res pus més que jeure i menjar.
I en sé de voltros que vau fer panades, quina enveja!

Un conte..

Na Marta és una al·lota jove que va creant la seva vida i se sent plena i feliç.
Ara viu en unes terres que no són les seves, on treballa amb la terra i la gent, li encanta.

Deixar la seva illa, sa mare, son pare, els germans, padrines, tios, cosins, les amigues i els amics, horabaixes d'estiu vora la mar i una bona llesca de pa moreno amb sobrassada és part de fer-se forta, de crèixer, en aquesta nova aventura.
A tots ells els estima, i molt.
Ara, també, estima nova gent i el cor se li fa més gran.

A més va creant el seu propi espai on experimenta, on viu, on comparteix amb na Yliana, una altra dona jove i forta, on acull a les visites que necesiten un sostre en aquesta petita ciutat.

Ella, avui, s'imagina dreta i recolzada en el porxo de canyís de ca seua, enmig d'una selva de cossiols en un dia càlid.
El cabell ondulat i color de castanya li cau fins a mitja esquena, aquesta mateixa que no està coberta pel vestit lleuger que duu.
Espera i escolta l'aire atenta.

Les noces de'n Beto

Unes noces precioses, senzilles i amb amor, on tothom estava disposat a pasar-s'ho bé... gràcies Yess i Beto! sigueu feliços. Aquí en teniu cinc cèntims.

28 de març de 2009, San Cristóbal de las Casas

els nuvis amb els respectius germans

La família de na Tania

n'Elisabet, el germà de la nuvia i na Tania

els amics de'n Beto amb qui vam fer molt bona amistat i un fart de riure!

com sempre ballant.. i fins que els peus van dir prou, i això que duiem tacons!


i quin detall sorpresa més guapo que acabar la vetllada amb unes cançons tocades per mariatxis! a mi també m'encantaria...

En resum, divendres van ser les noces civils a un hotel, dissabte la tornaboda (vaja, és un dinar i aquí també ho hauríem de fer) i diumenge encara vaig tenir a alguns dels amics per casa fins al migdia, vaig acabar morta i desitjant que tothom escampàs la boira, una setmana trepidant de gent i coses... venint del fòrum de Oaxaca de tecnologies aplicades i tenint a la família de Tapachula i tres al·lotes de Pinabetal.
Com sempre, chidísimo però ben cansada.

Patrón!

Aquí el meu "patrón" o cap i jo.
(Alfonso "Poncho" i Elisabet)

- ¿Que honda chaparrita? -

Pinabetal..

un dia fantàstic a la comunitat de Pinabetal, municipi de Chilón, amb les activitats de l'hort. Tres imatges que expliquen tantes coses: l'aigua i la vida; el somriure de ser feliç; el treball comú; les mans, la terra i un infant a l'esquena.. la dona.

Casona..

Aquesta és casa meva, un primer pis amb terrat i unes bones vistes, on es pot veure pondre's el sol darrere el Huitpec i la lluna emergent a l'altre costat. És calenteta, ben distribuïda i còmoda. Ara hi tenc dos caixons de lombricomposta i aviat uns caixons amb verdures, encara he de sembrar. I cosa que no me pensava mai però comença a ser una mica hostal, darrerament he tengut bastant gent, la família de Tapachua, tres al·lotetes tzeltals de Pinabetal, una comunitat on faig feina, amics d'amics, en Marc de Lleida (de la Maranya).. així que
Qui vuglui serà ben rebut!