Bilbao con una estrellita... Katia

Passat cap d'any vaig fer una petita ruta per la península: Bilbao, motiu de visita na Katia, sa meva companya de casa de Mèxic. Undues de Lerda, Pamplona, la casa de palla del meu germà, ritme tranquil, fer llenya i molt de fred, menos 5!!!, tot el que no he passat durant els dos darrers anys, però dins la caseta s'estava bé.. i, finalment Lleida, que m'ha encantat estar de nou amb ses meves amigues! Gràcies Mireia i Cris!! Gracias Katia por estos días!! i gràcies germà per aquesta estada! Ses fotos són de Bilbao, d' una platja i d'una ria..

Milonga Platinium, San Esteve 2009.

Juan Antonio i Silvia,
una linda parella i uns bons organitzadors de milongues. Gràcies!

(foto de Ferran Petit)

(foto de Ferran Petit)

..n'Elisabet, una mallorquina amb un castellà mexicà i, a vegades, confosa com a llatina
(així me confonen argentins i argentines).

.. n'Ariel, argentí.

.. en Fabian, un altre argentí.

I cercant el tango a Mallorca he topat amb diverses milongues, profesors i noves persones que ajuden a l'aterrizatge a l'illa, donen un aire nou (a vegades sembla que ja no coneixeràs cap persona més nova) i et desconecten de tot, per això m'encanta ballar. I aquí és novetat que una dona sàpiga dur a una altra dona! Aquestes classes i milonguetes han estat acompanyades amb sa meva germana Elionor, així ambdues descobrim un petit món dins una petita illa.

Un cap de setmana a Capdepera

Cala Gat.
El segon cap de setmana a l'illa me convidaren, aquest Antonio d'aquí damunt, a pasar-lo a Capdepera. El dissabte vàrem poder disfrutar del sol i unes aigues critstal·lines, que es desbarataren amb un diumenge de vent i plugim. Berenars d'einsaïmades des forn de Ca'n Vila i un diumenge acabat amb arròs a n'Es Canyaret amb tios i cosins, i un Uno (cartes) a sa llum de ses espeumes. Que hi tenim a envejar al Carib?

S'Estaca..

En Paco i jo a s'Estaca, el petit paradís que ofereix aquest bon amic (quins enginyers agrícoles que esteim fets!) quan decidim fer una escapadeta de la quotidianitat de cada u. Aquest era un dia on pronosticaven ones de 4 metres i res, la mar una mica brava i punt. Gràcies Paquito!

Preparant la decoració de Nadal.

S'aproxima el Nadal i hi ha una cridada a l'estanc orignari, d'on tots hem nascut, així que els granots que conformen la família Sintes Garcia: Capità JoaCranca Sintallarga de Son Llebreta (mun pare), Leonora Bud Wei Ser (mu mare), Sidhuarta (mon germà, el príncep) i la seva princesa Pranamartayka, amb les dues germanes Betizapataaaa (jo) i Granoreta Cabot (na Noreta, la creadora de tota aquesta història); passen el nadal tots junts després de dos anys de no coincidir. Tots hem disfrutat de tornar a nedar junts, de menjar dins el mateix bassiot, de molestar-mos i sabre una miqueta de les nostres vides. Om família!