18 d’abril 2009

Un conte..

Na Marta és una al·lota jove que va creant la seva vida i se sent plena i feliç.
Ara viu en unes terres que no són les seves, on treballa amb la terra i la gent, li encanta.

Deixar la seva illa, sa mare, son pare, els germans, padrines, tios, cosins, les amigues i els amics, horabaixes d'estiu vora la mar i una bona llesca de pa moreno amb sobrassada és part de fer-se forta, de crèixer, en aquesta nova aventura.
A tots ells els estima, i molt.
Ara, també, estima nova gent i el cor se li fa més gran.

A més va creant el seu propi espai on experimenta, on viu, on comparteix amb na Yliana, una altra dona jove i forta, on acull a les visites que necesiten un sostre en aquesta petita ciutat.

Ella, avui, s'imagina dreta i recolzada en el porxo de canyís de ca seua, enmig d'una selva de cossiols en un dia càlid.
El cabell ondulat i color de castanya li cau fins a mitja esquena, aquesta mateixa que no està coberta pel vestit lleuger que duu.
Espera i escolta l'aire atenta.