Família, familieta i amics, una historieta...
- Amiga donde quieres ir?
- A San Cristóbal de las Casa, Chiapas. Hay pasaje?
- No
- Ni a Tuxtla ni a Veracruz ni a..
- No, está todo lleno
- Oye, si hay una posibilidad, en 10 minutos salir hacia Cuatzacualcos y de allá agarrar otro bus, es de segunda, para Tuxtla
- Ok, pues ese!
Són les 6.00 des dematí hi arrib a Cuatzacualcos on he d'esperar una hora per agafar el segon bus, així que decidesc berenar d'un cafè d'olla i una pancito.. asseguda observ aquest traginar matiner de sa gent i comprenc perquè he volgut tornar a aquestes terres: aquest perfecte caos banyat d'amabilitat que homes i dones morenitos teixexen cada dia.. com m'encanta!
I una vegada al bus de segona, ple de gent dreta, bultos, homes que van a fer feina a les refineries i, a mesura que avança el viatge, sacs, matxetes, homes amb botes i capell, una capsa amb pollets, ninets que van a l'escola.. carreterones estretes enmig de la vegetació verda, hores i hores a 60km/h i el cap comença a pensar: que faig enmig d'aquesta sensació estranya de quotidanitat i enyorança?
Ara ja fa una mica més d'una setmana que estic aquí, he sortit a dues comunitats amb la feina, comença a agafar-li es truquillo i crec que aprendré bastantes cosetes. A vegades m'invadeix una sensació de desubicació i enyorança, d'altres m'hi trob bé però és tan clar que he de tornar a començar!
Així que com els qui celebren aquí la verge de Guadalupe aquest 12 de desembre, antorxa amb mà, descalços i corrent, he d'anar fent camí..
- Amiga donde quieres ir?
- A San Cristóbal de las Casa, Chiapas. Hay pasaje?
- No
- Ni a Tuxtla ni a Veracruz ni a..
- No, está todo lleno
- Oye, si hay una posibilidad, en 10 minutos salir hacia Cuatzacualcos y de allá agarrar otro bus, es de segunda, para Tuxtla
- Ok, pues ese!
Són les 6.00 des dematí hi arrib a Cuatzacualcos on he d'esperar una hora per agafar el segon bus, així que decidesc berenar d'un cafè d'olla i una pancito.. asseguda observ aquest traginar matiner de sa gent i comprenc perquè he volgut tornar a aquestes terres: aquest perfecte caos banyat d'amabilitat que homes i dones morenitos teixexen cada dia.. com m'encanta!
I una vegada al bus de segona, ple de gent dreta, bultos, homes que van a fer feina a les refineries i, a mesura que avança el viatge, sacs, matxetes, homes amb botes i capell, una capsa amb pollets, ninets que van a l'escola.. carreterones estretes enmig de la vegetació verda, hores i hores a 60km/h i el cap comença a pensar: que faig enmig d'aquesta sensació estranya de quotidanitat i enyorança?
Ara ja fa una mica més d'una setmana que estic aquí, he sortit a dues comunitats amb la feina, comença a agafar-li es truquillo i crec que aprendré bastantes cosetes. A vegades m'invadeix una sensació de desubicació i enyorança, d'altres m'hi trob bé però és tan clar que he de tornar a començar!
Així que com els qui celebren aquí la verge de Guadalupe aquest 12 de desembre, antorxa amb mà, descalços i corrent, he d'anar fent camí..
una abraçada ben forta d'aquesta peloncita i escriviu!!
Vos estim!
Vos estim!
4 comentaris:
Vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu, vull anar amb tu...
Vull anar amb tu floreta!
eiiii!! que bé rebre noves de tu!!
Estàs molt maca, ja veig que de nou, els aires chiapanecos t'aproven.
Així què estàs fent, una mica de tot? vius allà mateix, amb la mateixa família i t'has independitzat?
Per aquí tot bé: ja t'explicaré...
Una abraçada bonica, i fins aviat!
estimadeta, bon any nou!
recordete'n de tornar aviat, besitos..sa mamà
Hola wapissima! vaja festeta vos montareu per cap d'any, quins bailoteos... ;)
Avui és Sant Antòni i som per Menorca!!!! l'any que ve hi serem ses dues i ho celebrarem al doble!
una aferrada grosa, Salut!
Publica un comentari a l'entrada